En els dos articles anteriors parlàvem de que cal i de que podem fer enfront de les “crisis”, o el que es el mateix enfront dels reptes, cada dia més importants, als quals ens trobem confrontats en el mon de l’empresa.

En el primer parlava de que cal “veure”, donar-se compte d’allò que succeeix.
Cal, alhora, “acceptar” el que veiem. Podria semblar una contradicció però veurem que no ho es. Molts cops ens donem “bones” raons per a disfressar la realitat i no acceptar que allò que veiem no s’adapta, no quadra, amb el que nosaltres esperem i desitgem que sigui. Es quan ens diem frases com per exemple aquesta: això, d’aquí un temps ja s’arreglarà sol!, ja passarà! Etc.
En el segon article parlava Laia de “decidir” que volem fer, que podem fer!

Sense dir-ho estem parlant d’una tècnica molt important que jo anomeno:
“La tècnica dels quatre passos”

Per a qualsevol cosa que vulguem fer a nivell conscient tindrem de passar necessàriament per aquests quatre passos.
Si vostè, acabant de llegir l’article, vol anar a fer un cafè, per exemple, necessitarà en primer lloc “veure”, donar-se compte de les ganes de fer aquest cafè. En segon lloc haurà d’ “acceptar” aquestes ganes. En tercer termini tindrà de “decidir” si vol o pot anar a fer-lo. I, en ultima instancia, podrà “actuar” : es a dir fer el cafè!
Com en aquest exemple que pot semblar intranscendent, però que il•lustra perfectament el desenvolupament que necessitem fer també en l’empresa, possiblement més que en qualsevol altre lloc, haurem de recorre aquests quatre passos per a poder afrontar amb garantia d’èxit les “crisis”.

I. Veure: analitzar la realitat canviant i dinàmica sense preconcebuts, ni prejudicis i amb mentalitat oberta, sense tancar-se, ni aferrar-se a allò que “sempre hem fet”. Això es ser Realista!
II. Acceptar: encara que costi o dolgui, acceptar aquelles coses que podem millorar, que resulten deficients o insuficients per les expectatives més exigents del mercat. Es Motivant acceptar que podem fer ho millor, significa un repte, un afany de superació.
III. Decidir: Si hem vist que el mercat ha canviat i que podem/ tenim de millorar algun, o molts aspectes, del nostre enfoc de treball, podem decidir, partint dels nostres punts forts, tirar endavant una estratègia d’empresa basada en aprofitar tot el nostre “know how”, el nostre saber fer, que hauria d’estar basada en l’aprofitament intensiu de l’experiència i la saviesa del potencial/capital humà. Renovat, això si, a traves de reciclatges continus i de l’acompanyament necessari per a donar tot el suport que calgui ja que: ”els líders, els directius, necessiten eines que els ajudin a disposar de les seves capacitats en tot moment, sense esgotar-se. ..cal mimar el talent, afavorir-lo i mantenir-lo en les millors condicions”. (cita del segon article).
Es Il•lusionant decidir tirar endavant un nou o un renovat projecte, ens dona força i empenta per fer.
IV. Actuar: si tenim clars els tres punts anteriors es evident doncs que es hora d’actuar !
No ens podem quedar en l’anàlisi i després no fer res per a solucionar allò detectat.
Cal doncs actuar amb decisió i fermesa per a garantir no solament l’èxit, sinó la mateixa existència de l’empresa.
Es possible ja que parteix del capital humà existent i de la capacitat i voluntat de millora del esser humà.
Així doncs, per acabar ara i aquí, esperant poder desenvolupar més el tema amb vostès, els hi recordo breument.
Veure: sigui Realista!
Acceptar: Motivant!
Decidir: Il•lusionant!
Actuar: Possible!

El hi proposem el nostre sistema basat en la llarga experiència com a instructors de Zen ( tècnica de meditació i centrament) i que incorpora a aquest mètode les últimes investigacions científiques sobre el funcionament de la ment i la incidència directe d’aquestes tècniques sobre la concentració, la eficàcia i el benestar personal, així com les tècniques de meditació, acompanyades de les tècniques modernes de psicologia positiva i de resolució de conflictes que aporta eines per el dia a dia que son fonamentals per mantenir les capacitats directives al màxim, amb el mínim desgast personal.