En els dos articles anteriors parlàvem de que cal i de que podem fer enfront de les “crisis”, o el que es el mateix enfront dels reptes, cada dia més importants, als quals ens trobem confrontats en el mon de l’empresa. En el primer parlava de que cal “veure”, donar-se compte d’allò que succeeix. Cal, alhora, “acceptar” el que veiem. Podria semblar una contradicció però veurem que no ho es. Molts cops ens donem “bones” raons per a disfressar la realitat i no acceptar que allò que veiem no s’adapta, no quadra, amb el que nosaltres esperem i desitgem que sigui. Es quan ens diem frases com per exemple aquesta: això, d’aquí un temps ja s’arreglarà sol!, ja passarà! Etc. En el segon article parlava Laia de “decidir” que volem...

L’estrès: quin estrès? Si jo estic bé! a mi no em passa res! Etc. … I, si no ens passa res, com és que el consum d’ansiolítics cada dia és més elevat? Cóm podrem afrontar doncs situacions de Crisi si tenim aquesta actitud tancada, poc receptiva a noves formes d’actuar? A l’entorn empresarial actual , es demana als líders que siguin capaços de respondre ràpidament i amb imaginació als canvis. La creativitat i el pensament innovador son eines essencials per al desenvolupament professional i la innovació dins de l’empresa. Avui més que mai, el camí de l’èxit professional necessita una visió Realista, Motivant, Il•lusionant i possible, que guiï i impulsi fins i tot en els moments de confusió o frustració. Com en el títol d’aquest article podem tenir dues actituds...